Lluís Rodríguez

Apassionat dels bolets

Lluís Rodríguez, fill de Ribes de Freser i responsable del manteniment de Campelles, es defineix no com a micòleg, “en tot cas, com un apassionat dels bolets’. Va ser el responsable d’engegar l’any 2006 la Fira del bolet de Campelles, “quan encara ningú mostrava els bolets”, diu tot recordant aquesta mostra que es va deixar de fer dos anys enrere. La seva passió s’origina ja de petit, de quan tenia amb prou feines 13 anys. Cada dia després de l’escola en el camí cap a casa per anar a dinar i després de caminar dues hores a peu, feia parada tècnica a Ca la Txeca (sota mateix del Taga) per buscar-ne. Aquí va començar la seva febre pels bolets.

Aquest ribetà es declara un bon coneixedor dels boscos de la Vall de Ribes i sobretot del que ell equipara als fruits del arbres, però en aquest cas de la terra: els bolets. Van posar la fira a l’octubre perquè com explica és quan n’hi ha de més varietat (les llenegues, els fredelucs, els ceps etc.). Amb enyorança i també amb la cara d’anar maquinant altres iniciatives vinculades al món boletaire, en Lluís en apunta que voldria recuperar aquesta activitat però més de cara a la primavera, potser. El temps dirà.

Rovelló 'd'avet

Rovelló d’avet
Lluís Rodríguez

No tarda en dir: “El de Campelles és des del meu parer el bosc més impressionant de Girona, a tots nivells.  No únicament en termes forestals, sinó també si parlem de bolets. No és senzill parlar amb xifres, però a la tardor es cullen tones de rovellons en aquest indret”. No obstant, no són els únics bolets que es ‘cacen’ ni molt menys és la tardor l’única època de l’any en què eclosionen aquests fruits de la terra en la nostra zona.

Múrgules

Múrgoles
Lluís Rodríguez

De fet amb l’entrada de la primavera comencen a sortir els primers bolets, ens explica. Si les condicions són les adequades cap al mes d’abril han de sortir les primeres Múrgoles, és el primer bolet.

El Marçot (ve de març) en el cas de la Vall de Ribes arriba més tard. Un bolet també conegut com el Bolet de neu, d’altra banda exquisit, perquè quan es fon la neu és el primer aliment que troben els esquirols.

Marçot

Marçot
Lluís Rodríguez

També a la Vall de Ribes per aquesta època més primaveral destaca el Moixernó o també dit Bolet Blanc, molt preuat sobretot pels bascos; i aromàtic.

Moixernons Lluís Fernández

Moixernons
Lluís Fernández

Als camps i prats tant a 1.800 metres com a menor alçada com podria ser Campelles, es troben molts exemplars de Carrereta/Correiola/Correjola o Camasec, un bolet petit, marró, ideal per fer truites; i fins i tot per assecar.

De cara al maig surten els Xampinyons o Camperols, que els cull encara poca gent, tot i que possiblement són molt més bons de sabor que els cultivats.

Entrat ja l’estiu i de cara al juliol hem d’esperar el rossinyol, molt aromàtic que té la característica que no es corca mai. Tranquil que a la tardor hi ha una altra brotada d’aquest bolet. També trobem l‘Apagallums que poden fer fins a 30 cm. de diàmetre (com si de la base d’una pizza es tractés) i del qual s’aprofita el barret i és molt preuat tant a Galícia com a Extremadura. També trobem la Bufa del Diable: un bolet gegant, com un pet de llop monumental. Antigament els pagesos tallaven a llesques aquests bolets.

Apagallum

Apagallums
Lluís Rodríguez

Pels boscos de la Vall de Ribes també podem trobar el Peu de rata reina, un bolet també de grans dimensions que surt als troncs (i que malauradament sovint es troba destrossat per la mà humana).

Molts són els aficionats i professionals que visiten aquest zona cada any, potser fins i tot” es podria parlar d’invasió perquè no deixen ni un euro, se’ls emporten a  canvi de res”, lamenta aquest apassionat i bon coneixedor dels nostres boscos. Ara es parla sobre fixar o no una taxa per regular aquesta activitat. “Cert que serà complicat portar -ne un control, però bé que també la paguem els caçadors i els pagesos”. En tot cas ens recorda la importància de fer servir el cistell abans que altres elements perquè d’aquesta manera facilitem que els bolets deixin anar les seves espores.

Precisament parlant d’espores, el Phalus Impudicus és un bolet que destaca per la seva fortor, una olor que utilitza per atraure els insectes i per propagar amb ells les seves espores perquè es pugui reproduir. El que el fa curiós són les dues fases d’aquest bolet.

  • La primera: quan se’l coneix com a l’Ou del diable, és encara comestible, d’aspecte gelatinós.

    Phalus Impudicus

    Fase 1. Phalus Impudicus
    Lluís Rodríguez

  • La segona: després de l’explosió, surt el fal·lus, ja no es comestible i és quan el bolet desprèn l’olor que el caracteritza.

    Phalus Impudicus

    Fase 2: Phalus Impudicus
    Lluís Rodríguez

També trobem el Rossinyol, el Cep (que es pot menjar cru: marinat o amanit) i els Rovellons: d‘Avet, de Pi, Esclata sang, Lactanius Queticolor i la Rovellonera (o mare del rovelló). A tall de curiositat aquest cinquè tipus no és més que un paràsit que s’apodera del bolet i l’endureix, però que és igualment bo.

També són fruit de la tardor altres com la Llenega Negra, amb mucositat i llefiscosa.

Llenega negra

Llenega negra
Lluís Rodríguez

La Vall de Ribes és un indret de pas per als aficionats i entesos boletaires, però no és aquesta una activitat que es pugui prendre a la lleugera. Per molts motius, alguns a dalt exposats, però a més ens recorda que “de mortals n’hi ha pocs, però sí de tòxics, i són fàcils de confondre”.

La Vall de Ribes no té preu!

Per a més informació en Lluís Rodríguez ens recomana un blog d’entesos i amants del món micològichttp://www.grn.es/amjc/ESP/micolist.htm

També podeu tornar a visionar el Caçadors de bolets al seu pas per Campelles l’any 2013 centrat en els bolets de primavera:

Caçadors de Bolets a Campelles