Romànic a la Vall de Ribes
El Romànic constitueix un dels grans moments de la història de l’art català. Per la importància excepcional d’alguns monuments, internacionalment reconeguda, i perquè en la història i en l’imaginari de Catalunya té connotacions gairebé mítiques, associant-se amb els orígens polítics i nacionals del país. Els conceptes Catalunya i català es popularitzaren al llarg dels segles XI i XII, al temps que s’escrivien els primers textos en català. A nivell artístic, aquests segles constitueixen l’anomenada època del romànic.
Campelles
Església de Sant Martí: Antiga església romànica que fou enderrocada per una invasió francesa i tornada a construir i ampliada al finals del segle XVIII.
Pardines
Església de Sant Esteve: Queden poques restes de l’edifici original romànic. Tan sols podem observar un absis, més estret que la nau, que al segle XIV fou convertit en la base d’una torre de defensa.
Església de Santa Magdalena de Puigsac: Edifici original del segle XII.
Planoles
Església de Sant Marcel de Planès: S. XI, d’una sola nau rectangular, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis en forma de ferradura a l’interior i semicircular a l’exterior. El campanar és de cadireta. Aquesta petita església és un exemple de l’arquitectura romànica rural de l’època.
Sant Vicenç de Planoles: Se la situa dins de l’arquitectura llombarda del segle XI, encara que per la seva rusticitat podria ser datada al segle XII. Actualment hi trobem un petit atri porxat. Pel que fa al campanar de la torre, es construí al segle XIX, apartant-se lògicament de l’estil de la resta del conjunt.
Queralbs
Església de Sant Jaume: Romànica del s. XII. Destaca el porxo, compost per sis arcs que reposen sobre cinc columnes de marbre blau, constituint el conjunt un dels millors exemplars dels porxos del romànic català més ben conservats que ens han arribat. Durant els segles XV i XVII la construcció primitiva va patir algunes modificacions com l’ampliació de la nau central amb dues capelles quadrades; la construcció d’una sagristia amb capella; i l’edificació d’un campanar de torre coronat per una petita espadanya.
Fustanyà
Sant Sadurní de Fustanyà: A la façana de migjorn hi ha la porta d’entrada que destaca per la decoració i la disposició de la seva ferramenta, molt freqüent en els segles XI i XII. A la façana de migdia de l’església es va trobar part d’un cementiri medieval i fragments de ceràmica com la petita olla amb bec feta de terrissa negra al costat d’una tomba i de ben segur relacionada amb ella. Les seves característiques fan possible datar-la a final del s. XI o principi del s. XII.
Serrat
Mare de Déu del Remei del Serrat: Es situa dins el s. XII.
Ribes de Freser
Església de Santa Maria: L’església romànica original fou enderrocada l’any 1936 essent substituïda per un temple modern obra de l’arquitecte Josep Danés. A l’interior hi ha una reproducció del famós Baldaquí de Ribes, una de les millors peces de la pintura sobre taula del segle XII català. De la primitiva església romànica només s’en conserven els tres absis que avui són capelles laterals.
Castell de Ribes: una estructura coneguda com “la torre”, que és la part més alta i més ben conservada de tot el castell. Conserva un mínim de tres pisos on encara són visibles algunes finestres i espitlleres.
Castell de Segura: del s. XIII en resta part del mur del vessant oriental, un tros de mur de l’extrem septentrional i una gran cisterna protegida a l’exterior per una gran pedra tallada. A l’interior encara és visible el sostre amb volta de canó i les parets recobertes de guix o estuc de l’època.
Ventolà
Sant Cristòfol de Ventolà: Les primeres referències són del segle XII. El campanar, de finestrals apuntats o ogivals, és més tardà. Ha estat restaurada recentment i s’hi ha afegit un porxo modern amb estructura antiga.
Bruguera
Sant Feliu de Bruguera: Datada data del s. XII però molt transformada al segle XVIII. De l’església originària només s’en conserva una part de l’absis mancat d’ornamentació, i una part del campanar on encara és visible, tot i estar tapiada, una portalada amb arcada.
Batet
Capella de la Verge del Carme: Està restaurada.
Toses i Dòrria
Sant Cristòfol de Toses: Esplèndid edifici romànic del segle XI. Els elements més destacats del conjunt són la ferramenta d’ornamentació de la porta, el campanar decorat amb arcuacions llombardes, i les pintures romàniques de l’interior, reproducció de les originals avui al MNAC.
Sant Víctor de Dòrria: pintures murals romàniques descobertes al novembre de 1997 a partir d’un projecte de restauració de l’església. Frescos originals del S. XII i els únics que trobem a tot el Ripollès.