Hi ha una mesura legislativa (Decret 214/1987) que permet protegir certs exemplars d’arbres, que per rellevància, excepcionalitat, edat, història o particularitat científica, mereixen una protecció o també per ser testimoni de fets històrics rellevants o bé ser protagonistes de llegendes i tradicions. Aquests son els Arbres Monumentals.
Roure de Vilardell
Era el roure documentat més gran i segurament antic del país. El Roure de Vilardell (ubicat dins del terme municipal de Ribes de Freser) era un Quercus petraea. Tenia 18 m d’alçada. El tronc, amidat el març de 2005, tenia 5,65m . Segons els enginyers forestals era el segon roure més gros de Catalunya. L’edat d’un exemplar tant descomunal com el Roure de Vilardell era incerta però segons diferents especialistes podia tenir entre 1.000 i 1.300 anys.
El roure de Vilardell, situat en un terreny inclinat, una mica abans d’arribar a la casa de Vilardell, al municipi de Ribes de Freser, però molt proper a Fustanyà, oferia una gran capçada, d’uns quasi 24 metres, essent molt visible des de molt punts de la vall de Freser, aigües avall de La Farga de Queralbs.
Una de les branques secundaries, feta malbé per una altra ventada l’agost de 1996, d’un mig metre de diàmetre, tenia ratlles que corresponien a 385 anys.
El passat 24 de gener de 2009, una forta ventada va trencar de manera inesperada i irreversible el roure de Vilardell.
El caràcter monumental del roure de Vilardell feia que fos un arbre molt conegut i ja apareixia en el llibre de Ramon Vinyeta Els arbres monumentals de Catalunya, de l’any 1985.
L’any 1988 el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va nomenar al Roure de Vilardell com Arbre monumental de Catalunya. Posteriorment, el 12 d’agost de 1989, el propietari, en Pere Bonada Roca, va donar permís per a la declaració d’arbre monumental, amb la condició de respectar la carretera privada i el domini i propietat del camí i roure.
Finalment el 28 de desembre de 1992 al Diari Oficial de la Generalitat va col•locar el roure ripollès en la relació dels arbres que és declaraven monumentals.
El roure de Perramon
Es troba dins del termini municipal de Ribes de Freser, és un Quercus humilis.
El Roure Perramon es troba davant la casa amb el mateix nom, una finca propietat de Tomàs de Montagut Estragués, entre Aigües de Ribes y Bruguera, al començament del camí cap aquest últim nucli habitat.
El boix grèvol de Ventolà
Sobre ell deia en Ramon Vinyeta en el seu llibre sobre els Els arbres monumentals de Catalunya (1985): “S’el [el llogarret de Ventolà] visita pel seu paisatge... i també pel seu boix grèvol, potser el més rellevant de tot Catalunya. És situat entre el veïnat i l’església de Sant Cristòfol, i té més d’una dotzena de branques ben gruixudes amb fullatge d’un verd fosc, que és part destacada del paisatge”.
El grèvol és un arbre protegit, que donada la seva floració hivernal i utilització com decoració nadalenca, havia estat en perill d’extinció, encara que avui sembla gaudir d’una relativa bona salut.
El boix grèvol és un arbre que pot arribar a assolir una alçada considerable, uns 20 metres, malgrat que la seva presentació més habitual, és en forma d’arbust. I té una característica que el fa un arbre molt consistent, la seva fusta és molt resistent i difícilment es podreix.
Cal afegir que el grèvol té propietats farmacològiques, i que els seus fruits, que acaben de madurar a la tardor, són tòxics.
El boix grèvol de Ventolà va ésser inclòs en el llistat d’arbres monumentals de Catalunya el 2005.
L’avet del torrent de la Cometa o avet gros de la forn de la calç.
El primer nom és el que recull la menció oficial del Diari oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i el segon el que apareix en el rètol informatiu situat al peu de l’arbre.
Al sud de Planoles, creuat el Rigard, forma part del avetar de Planoles de 574 hectàrees i ha conferit tradicionalment una relativa bona situació econòmica a les finances municipals de Planoles.